Com aquelles expressions que diuen: ni blanc ni negre, ni or ni plata, ni bo ni dolent, ni alt ni baix, ni ros ni morè, ni possible ni impossible, ni obert ni tancat, ni dolç ni salat, ni clar ni fosc, ni riu ni plora, ni menja ni beu, ni treballa ni fa l’orni, ni dorm ni està despert. Sembla que el temps s’ha capgirat, no sap com actuar.
Enguany 2022, es diria que no gosa despertar de l’hivern. Urgeix la pluja que regui camps i boscos, que netegi teulades i carrers, que ens acompanyi de la ma vers una primavera que començarà el diumenge 20 de març a les 8 del matí quan el sol incideixi sobre l’Equador i farà que la duració del dia i la nit sigui gairebé igual a tots els llocs de la terra.
El món i nosaltres, els que el poblem, confiem i desitgem que sigui benigne i prudent, quan sembla que tot fa figa i el futur s’albira poc esperançador.
El sol és, des de sempre, el meu enamorat, portador de llum i escalfor. No m’imagino poder viure en un lloc de la terra on no el veuen ni coneixen la seva escalfor, les seves virtuts. Quina sort he tingut!!! Ho reconec i agraeixo. Confio que, bondadós i benigne no faci l’orni i ens sotmeti a ser més gafes.
blog de Montserrat Ponsa 