En plena guerra civil, a l’hostal de El Pont de Vilomara on ma mare assistida per la iaia Margarida, em va portar al món a mitjanit. Imagino el trají. Hostal a l’entrada del poble, arrant del pont que creua el riu Llobregat, on convivien la iaia i ma mare per una banda, i anarquistes de la época, vinguts de fora, que hi tenien muntada la seva seu.
Buf! Imagino el trají per aquell 9 de març de 1937 en plena guerra civil, quan res era fàcil ni previsible.
Una nena, morena, que maca… tot va anar be. Poques hores després arribava meu pare, que tenia clar que la meva arribada no podia fer se esperar i volia ser-hi ni que fos d’amagat ja que ningú tenia de saber-ho. Em va batejar la iaia amb el nom que havia promés cas de ser nena: Montserrat.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.