Passejar a mitja tarda és un plaer quan el temps t’acompanya. Han avisat de tempestes i plujes, que, malgrat no ens agradin, son imprescindibles per a la vida, pel camp, pel benestar de tothom. Tenim a favor que, si fa mal temps, el dia ja s’ha allargat i la fosca arriba més tard.
Costa però no poder anar a caminar després de dinar, com faig cada dia. Avui divendres jornada fosca, lletja i trista, núvol com si el cel estigués a pont de trencar se i deixar anar una mànega d’aigua -deu ens en guardi- però urgeix que la pluja amari els camins, camps i sembrats. Que ompli rius i canals o, el futur esdevindrà difícil sense aigua… La pluja, repeteixo, no sap ploure!
blog de Montserrat Ponsa 