Pensava haver-ho vist tot…

Quan tens determinada edat penses que ja ho has vist tot a la vida, bo- mitjà-dolent-esperverador però, sabeu, les sorpreses son inesperades, i no precisament a be… Temps difícils per a tothom però hem de resisitir ni que sigui per ajudar, cadascú segons possibiltats. A vegades, simplement escoltant aquell que pateix i no té amb qui descarregar-se i no gosa demanar ajut. Sort hem tingut del telèfon! Únic contacte directe que desitgem no faci figa també.

Només faltava aquesta tongada de dies sense sol, grisos, humids, ventosos portant sorra del desert i, que la malastruga de la Covid segueixi el seu caminar, sense desapareixer fent estralls arreu.

Festa grossa a desdir és el què necessitem, sense por, amb encontres d’amics i parents -entre els quals els més propers que sovint obvíem-, per a poder-nos abraçar i comentar aquesta malaurada experiència viscuda que esperem i desitgem toqui la campanada final i no torni MAI MÉS.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: