Perduda temps ha. Res funciona com desitgem, al menys jo, Tot son desventures, res és com ens agardaria però em demano, fem el què cal per aconseguir-ho? Hem posat massa distància amb familiars i amics i, la solitut pot arribar a matar.
La tristesa dominant, és com una plaga general que ve de la desesperança, de trobar te sol sempre, no pots, no pots, no pots… sobretot si ets molt major d’edat.
Sabrem riure quan ens ho proposem? Des del confinament costa trobar encant a res i, la monotonia, pot fer estralls. Sabrem trobar els camins addients per a sortir d’aquesta letargia?
Saben que diu d’aqueta paraula el diccionari? Son profund i continuat, anormal dels qual és difícil dsespertar-se…
Fem, plegats, l’esforç d’intentar recuperar les ganes de tot, d’estimar i petonejar amics i parents fins que el cor ens digui prou. De sortir al carrer i saltar-cantar-ballar amb el primer que passi fins que encomanem a tots, les nostres ganes de viure i ser feliços plegats, uns i altres: TOTS
blog de Montserrat Ponsa 