Sé que és problema de l’edat, del anys, però, quan t’hi trobes, no t’ho vols creure.
Allò tan fàcil de recordar adreces i números que et semblava de pura lògica, natural, es veu transformat en martiri quan quelcom et falla. Avui he patit un d’aquests episodis i, no m’ho volia creure…
Papers, notes, llibretes tot ben especificat per si torna a passar abans no es bloquegi allò que anaves a fer, quelcom que has fet tota la vida.
Ah! i el món no s’acaba, repeteixo alló de: tornarem a lluitar, tornarem a guanyar, tornarem a véncer, si la nostra tossuderia no fa figa.
Hi som! Aixó és el què compta ! Podem servir de molt, encara que no ho sembli.
blog de Montserrat Ponsa 