Granollers ha perdut un home notable, irrepetible. Una d’aquelles persones que no fan soroll, sense afanys de notorietat ni voler ser sempre el primer però, fan molta feina i engrandeixen tot allò que toquen. Gràcies Vicenç per la teva capacitat i bonhomia, virtut en desús a la societat actual on tothom vol ser més que l’altre. La mirada no enganya. Sempre et recordarem i intentarem emular te. Gràcies per tot el què has fet, per la teva passió per les coses ben fetes, per la generositat que sempre has mostrat.La cara, com diuen, és el reflexe de l’ànima. Gràcies per la teva amistat, el teu bon fer al servei dels altres…
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.