
El Barça ha anunciat aquesta setmana que canviarà el logo de l’Unicef que l’equip portava a la part inferior del dorsal de la samarreta pel d’ACNUR, l’agència èls refugiats de les Nacions Unides. El club blaugrana aportarà mig milió d’euros als projectes de l’organització.
Es tracta d’una excel·lent iniciativa de l’equip del president Laporta, que fa evolucionar aquella idea genial del 2006 d’acordar una aliança amb l’Unicef (per bé que aleshores el logo anava al pit i no a l’esquena) que va acabar convertint-se en una explicació comprensible per un món ja globalitzat de per què el Barça es considerava a si mateix més que un club.
Amb tot, el pas d’Unicef a ACNUR és un resum molt gràfic i dramàtic del canvi que el món ha experimentat en aquests setze anys. L’any 2006 hi havia 33 milions de refugiats, i a mitjans del 2021 l’ACNUR en comptava 84, als quals hauríem d’afegir els 3 milions i mig d’ucraïnesos que han fugit en només un mes d’invasió russa d’Ucraïna. Això és més del doble dels 40 milions de refugiats amb què va acabar la Segona Guerra Mundial.
Aquestes xifres ens haurien de portar a una reflexió: els refugiats no són el problema, sinó la conseqüència de problemes més grans com són les guerres, la persecució política, la misèria o el canvi climàtic. L’ACNUR pal·lia el fracàs del món, i que aquest nombre de víctimes no pari de créixer ens indica que el fracàs va en augment.
Debe estar conectado para enviar un comentario.