Ni carn ni peix. Amorfes

Ni plou ni fa sol, ni les bruixes es pentinen, ni porten dol com diu la cançoneta de la nostra infància. Sembla que la Naturalesa protesta, a la seva manera pel mal tracte que, plegats li donem. Què s’ha fet d’aquella frase avui enyorada: respecte, que tots teníem sempre present? Respecte pels pares i avis però també per a tots els més grans per tal que els seus drets siguin reconeguts.

L’enveja i cobdicia actuals de voler ser-tenir més que l’altre, mata cossos i ànimes. El futur que espera als nostres joves serà complicat, una mena de llei de la selva els acompanyarà si no canvien molts dels estereotips que ara els manen i obliguen a voler ser més que el veí, que l’amic, que el seu parent…

Costa tenir personalitat pròpia, acceptar te com ets, intentar viure sense pretensions, sentir te proper a tothom sense prejudicis. Mans i cors oberts sempre ja que, plegats, podem moure el món a be per tal de procurar que tothom hi trobi el seu lloc, on veure crèixer seus fills i nets sense emmirallar-se amb ningú. Però, què passa?

Uns pocs se n’han fet amos i senyors i volen imposar les seves lleis, jo les nomeno lleis de la selva: si no tens determinat cotxe… si no vesteixes com cal… si no viatges… si no vas de vacances….i, sobretot si no xafes sense miraments, tot allò que trobis pel cami que et pot impedir aconseguir-ho. Personalment em fa esborronar. I a tu que llegeixes aquest article, com ho vius? T’agrada? ho acceptes?

Tant confinament ens ha fet recapacitar respecte la nostra vida, el gir sofert amb els anys. La quotidianitat perduda, la paraula, el fet de compartir uns i altres allò que teníem i potser bescanviàvem. Els encontres sovintejats a casa d’uns i altres ara reconduit als restaurants … Consti que no hi estic en contra, però, cada cosa al seu lloc…

M’agrada que els amics i parents seguin a taula amb mi. Estimo la cuina i saber que tindràs aprop aquells que estimes és un plaer que perdura. He començat amb un títol que segons diu el diccionari equival a dir que no sap què vol.

I avui a la cuina de resistència Flam cassolà i gurmanderies

Les son postres digna manera d’acabar un àpat, variades, segons època. M’agrada afegir-hi raïm però avui no en tenia.

Flam. Ingredients: 5 ous, 1/2 litre de llet, 250 gr de sucre una llimona ratllada o, vainilla.

Batre els ous i afegir-hi el sucre. Abocar-hi la llet poc a poc la vainilla o la llimona. Preparar la flamera fent cremar el sucre -a discreció, força- amb una mica d’aigua i deixar refredar. Ja fred hi afegirem la preparació que farem coure a bany maria al forn 30 minuts, procurant que l’aigua no vessi ni arrenqui el bull.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: