NO volem cap carrer ni carreró sense sortida. Menys encara un país, el nostre Catalunya que tant estimem, en aquesta direcció. Els que hem viscut situacions complicades de guerra i post guerra, NO volem que aquelles situacions es repeteixin i malmetin els nostres esforços per arribar on som, malgrat que hi hagi molt a corregir. Ho tenen clar els que manen? Penso, seriosament, que no.
Escoltar les veus de la ciutadania de forma sovintejada, els ajudaria a discernir moltes situacions que, de nou, tenim al davant i, només plegats poden superar, sense sigles ni colors. Restem a la vostra disposició si ho considereu pertinent. NO oblideu que el poble és sobirà i ha de poder decidir què necessita, com ho vol soventar, sense enrenous ni sorolls.
Com diu el refrany enraonant la gent s’entén, NO únicament uns pocs que. al menys a mi, NO em representen!
blog de Montserrat Ponsa 