Benvolgut Josep:
Fa molts anys que ens coneixem, malgrat no hem fet gestes comunes. Sempre m`ha agradat el teu fer i pensar en aquest extrany món que vivim que imagino que com jo, no sents teu.
Sí sentim nostra, la ciutat per la qual hem maldat tu, des de la teva feina i també a través del consitori. Jo en tant que mare de família nombrosa que no em deixava massa temps per estar prop de la política. Si m’haguéssin posat un conta Km , segur faria esferïr. Família llarga, vivint a l’Ametlla per problemes de salut d’alguns fills i anant a l’escola, que justament vam crear amb altres amics amb fills d’edats primerenques primer, i després a l’Institut de Granollers.
Granollers va canviar de fesomia quan vareu arribar a la casa gran. Consti que a una de les llistes primeres s’hi presentava el meu estimat Oriol que, per sort meva i de la nostra llarga família no van guanyar. Les il-lusions viscudes aquells anys, emmig d’una cruel i llarga dictadura, son dificils d’explicar per part nostra i, d’entendre per alguns dels joves d’avui, poc interessats en i per la nostra ciutat.
Sempre vas estar al lloc adequat per traballar on et necessitaven sense fer soroll, aixó que amb els anys ha pujat de tó i no m’agrada. Sempre m’ha impresionat la teva serenor i el poc soroll emprat. Tant de bo fossin vicis a encomanar i que, com a pandèmia, convertissin la nostra societat en un món nou on dominés l’equitat, amb tot el que abarca la paraula.
Gràcies per tot el que has fet i encomanat. Espero i confio en que els teus companys intentaran emular te, pel be de Granollers, ciutat que estimem i volem rica i plena per a tothom!
blog de Montserrat Ponsa 