Mai m’he sentit insegura, consti que no m’han faltat entrebancs que he lograt superar posant hi el coll com diuen al meu poble quan algú fa esforços superiors als normals.
He intentat afrontar sempre allò que m’arribava amb confiança, pensant que no seria pitjor que altres situacions dificils, viscudes, de les que n’ havíem reeixit. MAI hem de pensar que no podem. Consti que no parlo de diners, parlo de dur a terme, de manera eficaç, situacions inesperades que ens arriben i mai hauríem imaginat que podríem superar. Meu lema ? Si vols, pots..
Ara que estem més vagarosos, valdria la pena fer un recull de temes viscuts, els bons i els que no ho son tant intentant trobar els per què dels reeixits, però també d’aquells que no van tirar endavant.
Costa endevinar com serà el demà. Podríem intentar dibuixar-lo, cadascú al seu albur i fer-ne un recull? Els resultats poden ser interessants…
No serà per falta de temps! Si no ho fem, és perquè no tenim ganes de pensar i menys encara de compartir esperances….
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.