| Avui ens ha deixat el Josep Calbó i Barbany, ciutadà notable d’aquest poble que estimem. Un d’aquells amb els quals hem conviscut anys i panys com diu el refrany, ni que sigui des de la distància. Que ens trobàvem a les activitats del poble, conferències, concerts, passejant o, a les botigues on anem a comprar. La maleïda pandèmia fa la seva feina amb als més grans. Maleïts siguin els que la van crear amb aquesta finalitat del mai més… Tindran seu càstig, n’estic segura. L’edat no perdona però, dol… Guardarem sempre el seu somriure i bonhomia. El seu interès per tot allò que l’envoltava, família, cultura, poble, món. Xerrar amb Josep Calbó era un fet que t’asserenava, era un home tranquil amb cara de felicitat. A la seva família el meu condol i dir los hi que mai l’oblidarem |
blog de Montserrat Ponsa
Inicio con la Marcha Mundial por la Paz y la no violencia
FUNDACION CULTURA DE PAZ
Comentaris recents
ivanpadillabravo en Amics de vida. Molts, ja no hi… montserratponsa en Amics de vida. Molts, ja no hi… ivanpadillabravo en La advertencia de doctor Pedro… La vida ens espavila… en La vida ens espavila per salva… montserratponsa en María Guerra. Vocación de… La Zebra en María Guerra. Vocación de… Montserrat Ponsa i T… en Plantem cara a les empreses… Maria Antonia Arnau… en Homenaje a Pere Casaldàli… Maria Antonia Arnau… en Demà, la Verge de Montser… Ma Teresa Llòria Llà… en Adéu siguis Josep Llòria i… Montserrat Ponsa en Carlos Lanz y el delito de pen… Montserrat Ponsa Tar… en Carlos Lanz y el delito de pen… Montserrat Ponsa en La traición de la izquierda. A… EDH-Brasil en Cuanta verdad en pocas palabra… montserratponsa en Escola a l’aire lli…
blog de Montserrat Ponsa 