L’Assemblea General de l’ONU suspèn Rússia com a membre del Consell de Drets Humans
La pantalla que mostra el resultat final de la votació que fa fora Rússia del Consell de Drets Humans de l’ONU. Andrew Kelly
La decisió, històrica, apuntala l’aïllament internacional de Moscou per l’agressió a Ucraïna. Víctor Sancho
Els cops diplomàtics contra Rússia continuen acumulant-se. La seva imatge de pària internacional s’ha incrementat encara més amb la suspensió del seu seient al Consell de Drets Humans de les Nacions Unides, una decisió impulsada pels Estats Units, aplaudida pels seus aliats occidentals i aprovada aquest dijous al ple de l’Assemblea General de l’ONU. El simbolisme de la decisió és prou important, fins i tot històric: només una vegada, en els pocs més de quinze anys d’existència del màxim òrgan de l’organisme multilateral sobre drets humans, s’havia expulsat temporalment un dels seus membres. Cal remuntar-se fins al 2011 per trobar aquest precedent: llavors, per unanimitat, les Nacions Unides van suspendre Líbia com a resposta per la repressió violenta de les protestes socials d’aquell any. Ara s’hi afegeix Rússia, un dels membres del Consell de Seguretat de l’ONU, que rep aquest càstig com a conseqüència de la massacre de Butxa, amb les imatges esfereïdores de civils executats i les acusacions contra el seu exèrcit d’haver comès atrocitats indescriptibles contra la població ucraïnesa.
El resultat de la votació no dona opció a debat: 93 països han votat a favor d’una resolució de suspensió que expressa una «gran preocupació» per les notícies de «greus i sistemàtiques violacions i abusos dels drets humans […] i de la llei internacional humanitària» per part de l’exèrcit rus. Però el suport a la mesura no ha estat tan contundent com els EUA, la Unió Europea i altres aliats haurien desitjat. El poder del seu bloc a les Nacions Unides ha minvat, i força: han aconseguit els dos terços de vots emesos que els feien falta, i amb escreix, però han hagut de veure com el nombre de països que votaven en contra de la condemna russa es multiplicaven gairebé per cinc respecte a resolucions anteriors que criticaven la invasió i exigien la fi de les hostilitats (han passat de 5 a 24). La xifra d’abstencions també s’ha multiplicat: ha passat d’una quarantena a 58.
La prova més irrefutable de la manca d’entusiasme pel resultat, tot i que favorable a la majoria, ha estat que només s’ha sentit un tímid aplaudiment després de l’aprovació, res a veure amb l’ovació dels èxits de resolucions anteriors de condemna a Moscou per les seves accions. En el traspàs de vots potser hi ha tingut un paper destacat la nota diplomàtica que Rússia va enviar a totes les delegacions advertint-les que hi hauria conseqüències en les relacions bilaterals si votaven a favor de la proposta nord-americana, i fins i tot si s’abstenien. «Una posició equidistant serà considerada un gest d’enemistat», deia el document.
blog de Montserrat Ponsa 