Diuen els entesos que, l’estat d’ànim és una relació entre dues variables: energia i tensió. Segons aquesta teoria, l’estat d’ànim divergiria entre un estat energètic (de més cansat a més actiu) i un estat referit al grau de nerviosisme (entre més calmat o més tens), considerant-se el millor un estat calmat-energètic i el pitjor un estat tens-cansat.
Les diferències radiquen en molts factors: si estàs sol, be o, mal acompanyat, factor que propicia millorar aquesta situació. Has de saber trobar, en tot moment, recursos a la teva situació i, de manera especial, abstenir te de la TV. Saben? Em costa engegar-la. Em sento incapaç de seguir-la.
Dèries? M’agrada caminar per carrers i camins i tinc la sort de tenir proper el bosc. M’agrada escriure, llegir, parlar per telèfon amb parents i amics fet que ajuda quan et sents desanimat. Com hauríem pogut resistir la Covid 19 sense telèfon? No s’ho han preguntat? Jo moltes vegades. Sentir les veus amigues tonifiquen cos i ànima i donen perspectives d’aquest nou avenir que ens espera y no tenim clar si serà el que volem.
Intentem estar sempre preparats per si es presenta l’ ocasió propicia per adherir nos a actes soci-polítics-culturals que, malauradament escassegen, respecte a temes interessants i variats, per tal que, els que no volem amorrar-nos a la TV, tinguem l’oportunitat de participar-hi.
Potser existeixen coses similars però, en tot cas, les desconec. Com diu aquella dita que sempre m’ha cridat l’atenció: No n’hi ha prou de fer coses, hem de ser capaços d’explicar que es fan i, els per què…Sovint no ens assabentem de coses que es fan. Hi ha poca i potser mala informació.
Llenço el reclam als ajuntaments del meu redós el de Granollers i el de l’Ametlla per si volen que, alguns veïns els ajudem-acompanyem a organitzar actes sovintejats i variats, en aquests pobles que coneixem, estimem. Ens agradaria fossin més actius per tal que tothom estigués al dia d’allò que passa al món, des de totes les vessants.
Tots coneixem gent dels diferents àmbits que ens hi pot ajudar. Necessitem també saber la situació global de la gent, dels pobles i ciutats de diferents països que ara, sotmesos a guerres i malastrugues, ho passen malament i potser els podríem ajudar. Estem vivint moments difícils de la Humanitat i segur que només plegats, uns i altres, no importa procedència i llengua, podrem fer front a un futur incert que fa esborronar.
Els que vam viure una guerra, no ens agradaria suportar.ne altra amb les conseqüències que ara, S XXI se’n derivarien.
I avui, a la Cuina de resistència: Pomes escalivades –amb postres de músic– ametlles, nous, pinyons i avellanes torrades i xocolata desfeta espessa per a fer bombons.
Una poma per cap que escalivarem a forn suau després de rentar-les sota l’aixeta.
Un cop fredes, les posarem en una safata i les acompanyarem amb la xocolata desfeta -que aixafarem amb els dits per donar els hi forma-, amb ametlles, pinyons i nous. Servirem en una plata que es pot ampliar amb figues seques -avui no en tenia-. Abans aquests fruit secs tenien un nom: postres de músic
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.