Tenir amics és el millor regal que la vida et pot atorgar Hi ha una dita que sempre m’ha cridat l’atenció: la familia et ve donada, els amics els pots escollir tu, naturalment amb la seva avinentesa. Avui llarga conversa a l’entorn de la taula amb un gran amic. Compartim idèes i esperances. No som conformistes, sabem què no ens agrada, què voldríem aconseguir, per on no passarem! I, hem decidit que: tossuts i constants, ens en sortirem.
Costa d’entendre que els més joves no s’impliquin com havíem fet nosaltres des de molt aviat. Una gran majoria son apolítics -així es defineixen- però penso que no tenen clar què significa tenir uns ideals, un compromís. Consti que és allò que a la majoria de gent de la nostra edat ens va estar vetat… No em refereixo a pertanyer a partits polítics, sinó tenir-sentir una voluntat de servei a favor d’aquells ideals que ens vam forjar, des que érem molt joves, a partir de la vida i del bon fer.
Raimon cantava una cançó que em tenia el cor robat:
Som una llum que s’enfuig
Som una llum que s’apaga
Som una llum que no és llum
Som el gran fum de la terra
De la terra venim
A la terra anirem
En la terra vivim
En la terra serem
Som una llum que s’enfuig
Som una llum que s’apaga
Som el gran fum de la terra
Som, som, som
blog de Montserrat Ponsa 