Quim Torra: «El retorn de Puigdemont o un govern de dretes a l’Estat poden ser un punt d’inflexió»

BarcelonaL’expresident Quim Torra ha publicat el segon volum de memòries, Les hores incertes (Símbol Editors, 2022), sobre el seu mandat fins que va ser inhabilitat.

Entre que el projecte independentista no avançava i la pandèmia, va tenir una presidència impossible? 

— Era una presidència molt difícil. Arribava després d’investidures fallides, de presos polítics, exiliats, un judici molt important pendent… Tot això s’ha de tenir en compte al valorar-la. Després de la sentència de l’1-O ja no tenia gaire sentit que jo continués. Però arriba la pandèmia i ens trobem gestionant el moment més excepcional, més crític, que ha viscut el país en dècades. 

Podria haver preguntat el full de ruta abans d’acceptar el càrrec. 

— Signem el full de ruta. Signo un acord amb ERC que diu que anem de la restitució a la Constitució.

I qui va fallar? 

— No vam ser capaços d’arribar-hi per molts motius, i la pandèmia és l’últim, però penso que aguantem aquest programa fins que arriba la sentència de l’1-O. Amb vista que no hi ha una resposta consensuada dels partits, triguem 45 dies a aprovar una resolució al Parlament amb les marxes per la llibertat, plaça Urquinaona… i s’escull Pedro Sánchez president amb el suport d’ERC. Llavors el mandat ja no té recorregut perquè el meu soci passa a ser el soci del meu adversari, que és el govern espanyol. I només va faltar que em retiressin l’acta de diputat. 

Amb els partits polítics d’ara la independència no és possible? 

— Amb aquestes fórmules, no; és impossible. Hauríem de tornar a plantejar-nos abans de les eleccions quin objectiu compartim i penso que això passa per altres fórmules electorals. És que ja hem vist què passa si els partits van a la seva i després diem que no hi ha una unitat estratègica. Pocs països s’han pensat tant a si mateixos com nosaltres, sobre com arribar a la independència. El full de ruta estava fixat i la importància dels 18 mesos era la importància d’una data, perquè en aquest país si no posem una data no arribarem mai enlloc.

Es veu impulsant un altre partit independentista?

— No. La meva carrera política ha durat tres anys; ho descarto. No podem avançar sense els partits, però penso en el 2015 quan ens plantem amb una oferta com Junts pel Sí i agafem embranzida. Això ho va fer la gent forçant els partits.

Vostè diu que el Junqueras del 2015 no és el d’ara. 

— No em sona la mateixa música. El 2015 hi ha aquell Oriol Junqueras que diu que Espanya t’enganyarà sempre, que si cal hem de fer una vaga durant una setmana, o doneu-me 68 diputats… Em semblava perfecte, anava en la línia del que havia de fer l’independentisme. Però, si Espanya t’enganyarà sempre, per què ara has de creure que no t’enganyarà?

El president Puigdemont ha canviat de discurs? 

— L’exili ha permès que es pogués defensar amb més llibertat. 

Imagini’s que arriba Vox i es carrega les autonomies. El PSOE i Unides Podem són un mal menor?

— No, no tinc cap esperança mai en cap govern espanyol. Durant la presidència del senyor Sánchez els presos polítics continuaven a la presó, continuem tenint exiliats i persecució i repressió política, etc.

Creu que no hi hauria diferència? 

— No vull entrar en el mal menor. Els independentistes necessitem el bé major, que depèn de nosaltres, mai dependrà dels governs espanyols. 

Si vostè va anar a la Moncloa per la taula de diàleg, per què no ho hauria de provar Pere Aragonès? 

— Una cosa és estar en conflicte amb l’Estat i l’altra és la situació actual. Hi ha un conflicte Catalunya-Espanya ara? Si estem donant suport al president Sánchez, votem els seus pressupostos i mantenim l’estabilitat del govern espanyol, quin conflicte hi ha? Jo vaig considerar sempre el govern espanyol el meu adversari i per extensió els que hi donaven suport, és a dir, els comuns i el PSC. 

No espera res de la taula de diàleg? 

— No existeix la taula de diàleg. És una estratègia, no té cap possibilitat. 

¿El retorn del president Puigdemont o una sentència favorable del TEDH poden canviar alguna cosa?

— El retorn del president Puigdemont i de l’exili és un punt d’inflexió perquè canviïn les coses, i perquè sigui un momentum cal treballar-ho. Però també si em pregunta si un govern de dretes a l’Estat pot ser un punt d’inflexió, també és veritat. Em sap greu que els punts d’inflexió ens vinguin donats des de fora. 

Ha defensat desobeir la sentència del 25% en castellà, però durant la seva presidència es va aplicar en una desena de centres.

— Van arribar sentències puntuals, però mai en la meva presidència es va aprovar al Parlament que el castellà passava a ser una llengua d’aprenentatge a les escoles. Si no desobeïm per la qüestió del català, quan desobeirem? 

ERC i Junts volen el PSC i els comuns en el consens.

— Sí, sí, i tant, com hi eren en la immersió lingüística. Qui ha de donar explicacions sobre per què ha canviat d’opinió és el PSC.

Veu persecució política en la causa que afecta Laura Borràs? 

— Claríssimament. Va fer una feina exquisida, elegant i honesta a la Institució de les Lletres Catalanes.

¿Hi ha alguna diferència entre retirar-li l’escó a vostè, com va fer Roger Torrent, i retirar-l’hi a Pau Juvillà, com va fer Laura Borràs? 

— S’han retirat els dos escons, però tant de bo el president Torrent m’hagués ofert desobeir conjuntament, perquè ho hagués comprat.

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: