Costa escoltar massa joves d’avui que ho saben tot. No els pots interrompre, et tallen, es creuen en possessió de la veritat. Jo si sé que no soc capaç d’abastar tot allò que m’arriba, que em toca molt aprop. És dificil estar al corrent de totes les històries per no dormir que et cauen al damunt. Malauradament corres el risc d’empastifar te, cosa que evito però, aques fet, em converteix en una mena d’estranya…
Sé el que sé. Sé el què vull. Sé, de manera especial allò que m’agradaria modificar. La veritat és canviant en els temps que corren. Allò que ahir era blau, avui potser és groc i, pocs se n’adonen. Només els que sentim passió per la vida i la veritat descobrim que sovint, ens volen fer empassar, com a verídic, quelcom innaceptable. Seré jo la que veu dimonis on no n’hi ha?
Plató:
| « | […] ἀλλ’ οὗτος μὲν οἴεταί τι εἰδέναι οὐκ εἰδώς, ἐγὼ δέ, ὥσπερ οὖν οὐκ οἶδα, οὐδὲ οἴομαι · |
blog de Montserrat Ponsa 