Dia entranyable compartint taula i paraula amb amics. Sabeu? Sempre soc la més gran de tots… M’agrada escoltar els joves, conèixer seu pensar i maneres d’obrar en aquesta vida que, no és com la desitjaríem una gran majoria, no importa les edats.
Dia estrany pel que fa a temperatures, oscilants sempre soprenents: si fa sol, per poc que sigui la durada tot millora, no així quan de cop els núvols prenen possessió del cel i has d’abrigar-te si no vols emmalaltir. Has de procurar sempre tenir a ma alguna peça de roba d’abric per si el sol fa l’orni i, s’amaga.
M’agrada escoltar els més joves, saber com veuen el futur, les seves esperances a curt i a llarg termini. Poca gent al carrer, ha fresquejat tota la jornada, pendents però d’algun raig de sol que, sortosament s’han prodigat i ens han permés gaudir de la bonança, pròpia del temps en el que ens trobem.
Hem dinat, hem begut, hem xerrat abastament de tot el què estem vivin, inexplicable i difícil d’entendre per a la majoria. Ah! sense cap mena de recança malgrat no tots tenim mateix pensar. Ens uneix estreta amistat de vida, iniciada amb les generacions anteriors. Gràcies amics, estimo la vostra generositat.
blog de Montserrat Ponsa 