Imagineu un món, una vida sense amics? Els amics son un regal que no tothom té ni tothom sap donar. La família et ve donada, els amics els has de trobar-escollir, conrear, gaudir de la seva amistat a la que no cal dir has de correspondre, si no vols es trenqui aquesta meravellosa paraula: amics…
Amics de vida, alguns dels quals, de manera especial els que son més grans ens van deixant sols i, tot es fa més difícil de suportar. No tinc res en contra els joves, m’agrada escoltar-los, alguns però no tenen res a veure amb nosaltres i els nostres fer-pensar. Alguns ens veuen fora assenyats, antigalles, quan parlem de segons quin tema. Ah! I ho volen tot al moment, no hi ha espera que valgui. Nosaltres ho vam tenir de gruar amb paciència i bon fer per aconseguir-ho. La constància ha estat, per a mi, una manera d’actuar
Massa es recorden de tu quan hi ha alguna data senyalada, aniversari, sant o, perquè necessiten quelcom. Jo solo respondre: gràcies, agraeixo la teva trucada però, preferiria abraçar-te… ha estat avui frase sovintejada amb aquells que, de lluny, m’han trucat per telèfon amb motiu de la verge de Montserrat.
La nostra generació ha sofert tants canvis que, ja no se amb quins em quedaria i de quins prescindiria.
Aquests que fan tantes tertúlies i tabarres en directe, haurien de tocar aquests temes que ens interessen a tots. No, algunes de les bajanades que no fan mal, però entretenen als que ho veuen i, sobretot, perque no els obliguen a pensar, a discernir sobre temes actuals a benefici del món, del futur.
Tinc clar, des que tinc ús de raó -d’aixó fa ja molts anys-, que el futur serà segons el dibuixem nosaltres… Malauradament massa fan l’orni i no volen immiscuir-se en aquest projecte de l’esdevenidor nou, que ens espera, i que al menys a mi em fa por no serà com el voldríem, de tots i per a tots els que habitem aquest planeta que comença a rovellar-se i hem de prendre solucions, de forma ràpida, evitant que l’òxid no s’acceleri i faci molt mal.
Tots podem fer quelcom per evitar-ho, al menys, per procurar retardar l’oxidació d’aquest univers que, entre tots hem maltractat i ara, preten tornar-nos la pilota en tant que revenja. Ve a tomb aquella sovintejada frase nostra Tot està per fer i tot és possible… només colze a colze amb parents i amics aconseguirem que els nostres projectes arribin a bon terme per aquest món global que, si quedem quiets i muts, se n’anirà en orris sense fer escarafalls
blog de Montserrat Ponsa 