Quan més els necessites desapareixen. No cal dir que rumies per què? què he fet malament i que no em consti ni ho sàpiga?
La vida mai és com la voldríem. Jo només li demano salut, amor, generositat dels uns pels altres. A mesura que vas creixent necessites més abraçades, més caliu dels teus…Aleshores és quan em demano, hauré fet quelcom que no els ha agradat? No em consta però vull saber-ho.
Només enraonan la gent s’entèn, aquest do del qual molts deconeixen la seva importància. Enraonar no és per babardejar ni criticar. Diu el refrany que: enraonant la gent s’entèn.
Si aquesta asseveració no és certa, millor seria convertir-se en gat o gos i, anar a raure a casa bona on es preocupessin de tu… Jo, però, no vull ser gós ni gat. Trepitjo terra ferma, com a la foto -son els meus peus- i tot ha de tenir solució
No deixem de caminar! Com diu el refrany: tot està per fer i tot és possible… si ens ho proposem.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.