No a la solitud obligada…

Costa romandre sol quan has estat tota la vida amb molta família, a taula, per enraonar, per ajudar i ser ajudat… Per tobar una ma quan la necessites. No és just que, quan et fas gran enraonis sol perquè no tens a qui adreçar-te…

Hi ha tantes coses que no ens agraden i que voldríem dir prou…però ningú escolta. Massa sords, sovint interessats. Tal faràs tal trobaràs diu el refrany però no em consta haver-ho impulsat.

M’ha costat engegar la TV que sovint està en marxa per tal que el soroll m’acompanyi. Sot que m’agrada escriure i llegir però, no és suficient, fa ja massa que dura aquesta reclusió obligada, de manera especial pels més grans.

Tampoc acompanya el temps que està més boig que mai. Plou i fa sol, menys mal que les bruixes de moment romanen aïllades i, que duri! Torna a ennuvolar-se però, aigua, poca fins ara.

Aprofito per sortir a caminar ara que el sol sembla romandrà quiet prop meu…

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: