Avui fa anys ma morir un amic de vida Manuel que, per viure lluny, no vaig poder acomiadar. Em venen a la memòria records de temps compartits amb ell, la seva esposa i fills d’edats similars als nostres, veins d’estiu i vacances durant molts anys. Il-lusions i esperances viscudes en temps difícils, dictadura inclosa, malgrat el nostre pensar era diferent.
L’amistat va guanyar la partida com sempre. Enriquidora per ambdues bandes.
Així ho hem fet o seguim fent-ho amb altres companys que, malgrat no tenir un mateix pensar, ens trobem sovint i, les disquisicions, sempre son ben acollides i enriquidores per totes les parts. El pensament és lliure i, tinc clar, que seria molt avorrit, si el generalitzèssim.
Hasta pronto Manuel! Sé que ens retrobarem!
blog de Montserrat Ponsa 