Vivim en un món que, si no ets capaç de dir prou i seguir el teu camínar és agobiant, pels que no som ramat. Què vesteixes, què calces, on et mous, què practiques, si viatges, quin cotxe tens… Malauradament una immensa majoria de persones en son addictes: pel què diran, què pensaran, com em miraran si no ho faig…
Tinc clar, des que tinc ús de raó -potser aviat se m’acabarà- que és urgent reflexionar i que, cadascú mediti i marqui la seva identitat, la seva manera de fer, de viure seguint el seu pensar.
Urgeix comunicar se amb tothom, sense fer cas de pensaments i ofertes que dia a dia es generen per a temptar incauts i fer-los estirar més el braç que la màniga i es troben ran del precipici. Siguem sords!
Societat de consum que entre tots hem configurat –hem callat i no hem dit no quan calia– i ara, és una autèntica amenaça pel futur que els espera als nostres joves.
NO és un legat desitjable! Intentem amb urgència refer-lo a benefici de les futures generacions. Culpables? nosaltres per no haver sabut dir: PROU quan tocava, a temps!
blog de Montserrat Ponsa 