Data ferragosa recordant temps passats que, sortosament vam superar amb rigor-esforç-dedicació i serenitat. Van jugar paper important parents i amics que van estar prop nostre en tot moment.
Com cada 13 de maig em caldrà fer un gran crit d’alegria i donar gràcies a tots els que van estar prop nostre, alguns dels quals van col.laborar des de la distància. Sense uns i altres no hauríem reeixit. Em sap greu no poder donar noms però, des d’aquestes ratlles sapigueu que us portem al cor.
Problemes vitals van allunyar algú molt proper que vam recuperar dos anys després de malaurada absència. Records de vida que ens han ajudat a crèixer, a conèixer les persones, moltes de les quals van ser capdals en aquella escomesa. Gent extraordinària i acollidora, disposada a ajudar quan penses que tot s’acaba i alguns volen ensorrar te.
Vam guanyar una vida i vam descobrir-iniciar una nova manera de ser i de fer prop dels que malgrat ho passen malament t’ofereixen tot el que tenen.
Malauradament molts dels que vam fer pinya ja no hi son però, segueixen vius en el meu cor. Gràcies a tots, de manera especial a la Gisèle que ja no està entre nosaltres. Us estimo! A tots gràcies!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.