Abans era festa a molts pobles, entre els quals el meu El Pont de Vilomara, on la gent vivia de la terra, del treball a camps i horts on cultivaven l’imprescindible per a sobreviure. Una bona majoria sobretot en els pobles, tenien també quatre gallines i quatre conills que alimentaven i engreixaven per a menjar-los en dies de festa o, si venien convidats.
Ah! No els donaven pinso com ara, simplement herbes que anàvem a buscar al camp i potser alguns grans de blat de moro. Al meu poble Sant Isidre -patró dels pagesos- que s’hi encomanaven quan tenien algun ensurt amb la collita. Cada any el festejàvem públicament.
Encara recordo el texte que any rera any mentre vaig ser al poble em tocava llegir-recitar a la festa que es muntava al nomenat glorioso sant Isidro
blog de Montserrat Ponsa 