Fa massa que dura aquesta fosca que no ens hi deixa veure clar. Alguns, entre els quals em sumo, pensàvem haver viscut ja totes les malvestats possibles, però, aquest toc final, NO m’agrada. Lògicament estem contents de seguir vius i, amb ganes de reeixir d’aquesta borrasca que fa massa que dura. Saben? Volem seguir dempeus ajudant aquells que ens necessiten. Nosaltres, malgrat la nostra edat, estem amb ànims d’ajudar-los.
Necessitem llum esperançada, claror que il-lumini el pensar de tots, dels que manen, tenen poder i economia sanejada, fins a nosaltres, el poble ras que no té estipendis però sí ganes de viure i ajudar. Urgeix la llum que ens meni cap un nou caminar de tots per tots, de justícia i servei, no de conformisme ni autoritarisme. Aixó és ja temps passat, han quedat entre runes i no volem recuperar-los.
blog de Montserrat Ponsa 