A tantes propostes indecents que surten als mitjans. Urgeix no creure’s la majoria de notícies que apareixen però fan vendre i, a ells els convé infiltrar-nos-les. Aquest no és un problema d’avui, és etern. Si no saps llegir, si mires on no toca, les mentides penetren fàcilment, no tens, no existeix el filtre idoni.
Per què treuen en imatges al Rei d’Espanya -que mai he sentit meu- que segueix vivint del cuento i mantenim? Per què tots callem?
La majoria de ciutadans vivim d’economies febles. Excepcions? Els polítics… Exigim-los d’explicar obertament què cobren, d’on surt i de qui…Quantes participacions foranes?
Diuen que vivim en un país democràtic, oi? Han de donar fe del què cobren-gasten. A excepció d’uns pocs que tots coneixem i estimem, neden en l’abundància a perpetuïtat.
Sabem que es tracta d’un problema generalitzat. Alguns vam decidir no entrar mai en aquests joc-ofici, sovint etern, pels que hi passen. Sort d’algunes honroses excepcions, que no enumeraré ara, però si en altre moment amb el seu permís.
Seria bo que, els que pensen com jo, però no gosen manifestar-ho, féssim pinya i, ens traguéssim del damunt aquest llast que frena i no deixa avançar el món-pobles-ciutats cap a una veritable democràcia, enyorada per molts.
Pensava que la veuria però ara, any 2022, ja ho començo a dubtar. Els que haurien-podrien fer-ho estan engorronits. Serà que tenen por?
blog de Montserrat Ponsa 