Doncs sí, ajuden a mesura que et fas gran. Quan alguns pensen que tot t’és igual, potser degut a que no reacciones amb tanta vehemència com ho fa la majoria. Els records ajuden a viure quan sembla que tot falla: salut, economia, mobilitat…
Ho hem viscut prop dels nostres més grans i n’hem aprés. Ara, se’ns apropa a nosaltres i hem d’estar preparats per a resoldre-ho tant be com sapiguem. Consti que la memòria no ens la pot robar ningú, menys encara el pas del temps.
Segur que allò que no recordem, no era elemental. La naturalesa humana és sàbia i, allò que estimàvem, ho portarem sempre al cor. No equival a viure de records. Simplement ajuden a rememorar lo positiu de les nostres vides, amics i parents estimats.
Ens apropen fets que ens han marcat, alguns dels quals teníem potser a l’oblit i, de sobte, apareixen i t’insuflen el seu alé per reviure amors i enyorances.
Estic decepcionada de molts allunyaments, ara diuen que deguts a la pandèmia, a la que responsabilitzen de tot. Jo dic No i No! Massa coneguts la proclamen culpable de tot el dolent que ens arriba, quan son ells, que no volen responsabilitats.
Des d’aqui els dic: Hi som i encara podem ser-vos útils, no ho oblideu! Som-hi?
blog de Montserrat Ponsa 