Què veus noi? He vist un rei que plorava muntat dalt d’un cavall i, tant i tant plorava que feia un xaragall. Ai, pobre rei.!
I el pobre cavall què?
He! he! he! he!…
He vist un duc, un pobre duc que plorava perquè plorava un rei i tant i tant plorava que semblava un peix. He vist uns bisbe que plorava, perquè plorava un duc, perquè plorava un rei que perdia. Que perdia què? Perdía el remuc. He vist un ric, ric, ric que plorava perquè plorava un duc i el bisbe que plorava pel pobre rei…Pel pobre què? Pel pobre rei xaruc. Ai pobre rei! I el pobre cavall què? Eh, eh, eh?
I el ric i el bisbe, i el duc, i el rei xaruc que tant i tant ploràven: Perdien el remuc.
Ei! escolti jove i nosaltres què em de fer? No ens emmerdem!
Nosaltres sempre hem d’estar alegres, que si ploràvem fem plorar el rei, fem plorar el bisbe, i els rics sensibles i els ducs amables, si així plorem!
La seva sensibilitatm i bon fer, amb una ironía insòltia, eren dignes d’ocupar llocs preferents. Ens falteu!
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.