Com cada any en aquesta data visita al cementiri de Granollers per recordar aquella massacre, prepetrada en aquesta data l’any 1938, una de les dures d’aquella guerra tant incivil i que va produir segons estadístiques 224 morts: 124 dones, 84 homes i 16 no identificades. L’Ajuntament presidit per les autoritats, organitzacions locals i molts veïns de l’entorn hi fem cap des de sempre per recordar aquells que hi van deixar la vida quan res era fàcil. Eren hores de gent al carrer de nens que anàven a escola, mares que cercaven què menjarien no oblidem que es tractava de moments magres on poc era possible.
Sovint em demano, per què ens queixem tant? M’agrada escoltar al Raimon quan canta:
Jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg
de gent que va alçant-se
des del fons dels segles.
De gent que anomenen
classes subalternes
jo vinc d’un silenci
antic i molt llarg.
Jo vinc de les places
i dels carrers plens
de xiquets que juguen
i de vells que esperen
Mentre homes i dones
estan treballant
als petits tallers
a casa o al camp…
blog de Montserrat Ponsa 