Quan tot s’esmuny, quan res és el què era, quant tot ha modificat les seves estructures queden sí, els amics de debó, aquells amb els que pots compartir-confiar no importa què, sigui bo sigui complicat. L’amistat és el més sagrat que tenim malgrat que alguns no ho tenen prou clar.
Un amic de debó no es troba cada dia, el tens o no el tens, el veus o el tens llunyà però els saps i, ell et sap a tu. Poques paraules son suficients per entendre’s en el bon sentit de la paraula. Potser una mirada pot dir molt, sigui positiu sigui negatiu o, no cal dir que ho corroborem amb paraules.
No tothom te la sort de tenir-los, de saber-los propers quan els necessites o ells a tu. Avui, per a mi, ha estat doncs un gran dia. Hem evocat records i algunes malaurances que junts vam resistir. I seguim, passats els anys, malgrat que les trobades per motius diversos no sont sovintejades.
A vegades un toc de telèfon és suficient per a resoldre allò que ens amoîna sigui a ell sigui a nosaltres. Gràcies amic, saps que sempre et porto al cor.
blog de Montserrat Ponsa 