Arribo de caminar 1`15 hores com cada dia. No trobo ningú en tot el recorregut, avui dues persones en el centre del poble. Tothom tancat i barrat dins casa seva. Sempre ha estat igual? NOOOO!
Hi som des dels anys 70 quan tot era molt diferent. Moltes activitats que entre tots organitzàvem per petits i grans. Amb la gran afluència de molts nou arribats es va anar transformant. Dol perquè era una forma de contactar amb els que estimem aquest poble que, poc a poc s’ha convertit, al menys per a mi, en fantasmagoric. Ningú coneix ningú, quan abans érem TOTS una gran família.
De què tenen por els que així ho volen? No cal entrar a les cases però sí socialitzar una mica els que aqui vivim, o, ens vindran ganes de marxar on trobem amb qui conversar. Sovint enraono sola…
blog de Montserrat Ponsa 