Gairebé sempre ho havia tingut clar però, a mesura que em faig gran em costa, tot és més complicat. Sovint, no depèn només de tu.
En una gran família, existeixen uns cànons a supervisar, així ho fèiem i no podem queixar-nos. Les situacions ara son més ambigües. Els més grans sabem on volem anar i per on no passarem per arribar-hi, no així els més joves que, ho veuen amb altres ulls i no tenen la nostra experiència.
El problema rau en que el camí no és planer. Tot depèn d’aquells que tenen responsabilitat i, potser, no ho veuen prou clar. Abans dos i dos solien fer quatre. Els que ara sumen, sovint saben més de multiplicar que sumar i restar. Que cadascú s’apliqui el cuento. Jo ho tinc força assumit pel que em queda de vida…
El camí no és net ni clar, hem d’endevinar-lo per no agafar l’erroni. No ens portaria a bon port. Acabem amb la mosca collonera que sempre porta implicit el dubte …
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.