Ni el temps és el que correspón a l’època de l’any, amb temperatures inusuals ni, les persones actuem com caldría, com havíem fet tota la vida, vivint prop dels que estimem sense massa banalitats avui, incmmensurables.
Sovint també em demano, d’on treuen tants diners la majoria de persones que, com jo vivim d’un una pensió que dona pel que dona? No s’han donat compte encara que estem fora de joc i qui sap si la vida demà ens demanarà responsabilitats per quelcom que vam deixar de fer?
Què m’agradaria?
De manera especial poder viatjar, retrobar amics del món on sigui. També però recuperar iniciatives comunes com feiem abans, a favor d’aquells que ens necessiten -club en el qual alguns ens hem incorporat- però seguim amb ganes de treballar per aquells que puguin necessitar companyia i, per què no ajut dintre les nostres possibilitats. No parlo per mi sola, altres persones estan prop meu
blog de Montserrat Ponsa 