Anys ha, hi havia unes dates marcades per tal que les famílies es reunissin, la mobilitat era defectuosa, carro, a peu, tren … eren habituals pels desplaçaments. Quan van arribar els cotxes, era un luxe disposar d’un, per petit que fos, a casa nostra va ser un Renault 4/4 que ben aviat va quedar insuficient. Fèiem etapes, però recordo que ens hi enquibíem 7 o 8 per a petits desplaçaments. Records de vida feliç, quan tots, a casa, amb fills petits, ho resistíem tot. La vida és envejosa, No suporta la felicitat de ningú.
blog de Montserrat Ponsa 
Debe estar conectado para enviar un comentario.