Malgrat que allò en el que confiaves i esperaves no surt com t’agradaria. Què vull dir? Que tothom s’estimi de veritat, NO que t’abraci quan li convingui i faci figa quan no li interesses. Ei! no estic depre, simplement m’agradaria que tot fos més senzill per a tothom, de manera especial pels que tens prop teu i, potser, se n’obliden.
Avui dia especial en companyia d’amigues de vida que seguim trobant-nos malgrat les adversitats del moment una vegada al mes. Hem dinat a la Masia amb Mercé, Josefina, Maite. La Merxe des de la distància per culpa de la maleïda pandèmia que pateix algú prop seu i no vol transmetre. Cofiem recuperar el futur enyorat i poder compartir vida amb els amics i parents ben aviat.
blog de Montserrat Ponsa 