Darrerament he escrit temes que m’han cridat l’atenció amb els seus enunciats, Però si els medites un xic, descobreixes que son pura realitat. Algú negaria aquest darrer enunciat? Jo el corroboro en ferm. L’amor té sed d’amor i més amor… Consti que equival a estimar, a compartir amb els sers estimats de maneres diferents: pares, germans, amics, amants….Tots pero entren en el mateix pot… Amor en majúscules sigui de la mena que sigui, no a mitges ni escaduser.
Els que l’hem gaudit amb plenitud sabem què volem dir. Amor d’amant marit, de fills-nets-besnets son escales diferents però que t’omplen i sacien. És dolorós perdre l’amor de la teva vida, que res ni ningú pot reemplaçar, al menys aquest és el meu pensar. Dalerós, amb sed de més… fins que la mort envejosa te’l roba. Insubstituïble! Et quedes amb la sed.
blog de Montserrat Ponsa 