Era el 20 de juny de 1956

Quan vaig dir SÍ a l’amor de la meva vida l’Oriol Montaña i Tuset, pare dels nostres 9 fills, a l’esglèsia parroquial del meu poble, El Pont de Vilomara. Jo només tenia 19 anys.

Molta família i amics ens hi van acompanyar. Malauradament alguns ja no hi son però els porto al cor començant per l’Oriol, avis i molts amics de l’ànima. Em falteu!

Sé que ens retrobarem i ho festejarem plegats com havíem fet sempre, quan tots caminàvem plegats i no existien tants paranys com avui. Quan famíliars i amics érem un tot indisoluble, quan festejàvem alegries i ens acompanyàvem en les tristors, que no ens han faltat.

No m’agrada el món que hem ajudat a construir on ningú té cura de ningú si no es tracta de temes estrafolaris i llampants per a fer-se notar i ser sempre, una mica més que l’altre que té prop seu i que sovint, ni tant sols coneix.

Segueixo recordant els anys compartits que enyoro. Quan tots en donàvem la ma i ens abraçavem sense vergonya ni temor. Sabeu? El gir que ha donat el món segur que no us agradaria. Tampoc és el meu. Us enyoro!

Deja una respuesta

Por favor, inicia sesión con uno de estos métodos para publicar tu comentario:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s

Este sitio usa Akismet para reducir el spam. Aprende cómo se procesan los datos de tus comentarios.

A %d blogueros les gusta esto: