Tres passos per a seguir dempeus quan massa coses, amb les quals havíem confiat fan figa. Podríem afegir-hi persones, algunes de les quals també hi juquen el seu rol. Pensar per descobrir que no anem errats, que alló que no ens agrada no es bo per a tothom. Aleshores hem de saber decidir com dir no i actuar amb conseqüència i dignitat.
Com diuen a Castella éramos pocos y parió la abuela, dita que sempre m’ha cridat l’atenció ara, pura realitat. Compartir serà el lema-acció més important d’un futur immediat que ja ens setja. Jo tinc-tu tens- ells tenen, posat en comú, pot arribar a molts, -no sé si a tots- però ens hi haurem d’esmerçar. Prou afanys de notorietat, caldrà servir a aquells que ho necessitin.
Urgeix recuperar la senzillesa dels nostres avantpassats, aquells que van ser capaços, gràcies al seu esforç gegantí, de crear esperances de vida per a tothom a partir de la bona feina: al camp, a les fàbriques de teixits per exemple i deixar de comprar la la Xina o a…. per tal de que alguns s’hi facin l’agost vulgarment dit en tant que equivalent a fortuna, a esquena dels altres, dels menys afavorits..
blog de Montserrat Ponsa 