Si fessim una enquesta a la població estic convençuda de que la unanimitat sería total: Volem viure amb pau prop dels que estimem i ens estimen. Potser no hi afegiria res més ningú.
Vivim en un món que entre tots hem malejat, sense respecte per la Natura, que hem convertit en espais molts d’ells innacceptables, únicament per atrarure forans, no a l’abast dels que els habiten i fer.los feliços. Urgeix recuperar la proximitat en tots aspectes de vida.
Si ens hi esforcem una xic, podem viure a partir el què ofereix l’entorn. No cal anar a cercar el pa a tal botiga a no se quants km de distància, ni la carn ni la verdura, ni el peix.
Recuperem la confiança amb els que tenim propers. Segur que tots faran mans i manegues per tal domini l’harmonia entre uns i altres. NO la competència que només ha se ser bona per a obtenir el millor de tot allò que fem. Ajudem-nos a unificar, no a diversificar i fer entrar en dubtes, als més senzills, que no saben discernir i decideixen sempre pel preu: el més car segur é el millor. No i més Noooo. Així ens ho volen fer creure,
Entrem en contacte amb els veïns, fem pinya com fèiem en temps passats -jo els recordo encara de postguerra-. Si tu tens facilitat per trobar verdures, ocupa-ten, altres tindràn accés per aviram o potser per obtenir peix, o llegums.
Siguem rigorosos en el vestir, no cal anar d’estrena cada temporada, i podem aprofitar i compartir robes a partir d’intercanvis familiars o d’amics d’aquells que son més que familia. Tots tenim algú que viu a distància. I sabeu? Hi sortirem guanyant. Siguem curosos amb el tracte generalitzat. Posem amor, a tot allò qe fem, ingredient imprescindible per a trobar l’harmonia i la felicitat, últimament, escadusseres.
I Avui, a la cuina de resistència recuperem menges passades senzilles de quan els temps no permetien floritures: Pa amb oli i sucre i pa amb vi i sucre.
No crec tenir d’explicar com fer-ho, tothom ho sap però diré com el faig jo. Llescar el pa. Si no és del dia remullar-lo amb aigua i que reposi una mica.
Col-locar en un plat i amanir-lo amb oli i sucre o amb vi i sucre
blog de Montserrat Ponsa 