Hi som amb ganes de recuperar la vida, la nostra manera de ser i fer prop dels que estimem i ens estimen. Som dels que ens donem la ma quan necessitem ajut o ens necessiten. Que ens abracem i seguim encoratjant-nos a no defallir quan sembla que tot està perdut. Consti que no em planyo, tots podem ajudar-rebre en la mesura pertinent…
Hem d’intentar fer el que sigui indispensable, sense abusar amb allò que podem obviar. Tinguem en compte que possiblement, d’altres ho necessiten més que nosaltres.
El telèfon ha estat una benedicció per a tothom. És la única manera de contactar amb qui sigui, d’on sigui, per ajudar-nos, per a fer-nos costat, àdhuc des de la distància. Avui llarga conversa amb una gran amiga d’Euskadi.
Hi som, hi volem ser, volem ajudar, volem resistir….
blog de Montserrat Ponsa 