Pocs petards, poques fogueres, tot ha canviat. Abans, quan tot era més difícil, era dia esperat sobretot per la quitxalla, igual que la vetlla de Sant Joan per les fogueres arreu i per la gran moguda que fèiem petits i grans preparant la primer, recollint després per tal que alguna brasa no fos motiu de foc enlloc. Galledes d’aigua posaven fi a la llarga vesprada amb foc i petards.
Tot s’ha modificat! No cal esperar cap data com fèiem nosaltres quan érem quitxalla i tot escassejava però, des del meu record, érem més feliços que els infants i joves d’ara que ho tenen tot.
blog de Montserrat Ponsa 