El festival Grec i Eufònic presenten una posada al dia canalla i querer d’El Molino

junio 23, 2022
Del 7 al 17 de juliol, MOLINEX suposarà una celebració de la diversitat mitjançant arts escèniques, música, performance, drag xous, DJ sets i accions poètiques. I també mitjançant el rescat de la memòria d’un Paral·lel que va ser la referència barcelonina del music-hall i del cabaret.
Tot plegat emmarcat dins de la programació del Grec – Festival de Barcelona i comissariat per Vicent Fibla, director de l’Eufònic. Dissidències contemporànies des d’una perspectiva multidisciplinària, crítica, queer, transfeminista i desacomplexadament festiva!


Nuestra América: entre el fascismo y la esperanz

junio 22, 2022

Triste declaración de la Casa de las Américas

“Hoy ha muerto la cultura. Hoy la tiranía, la oscuridad, el terror, le han ganado a la vida, a la alegría, a la diversidad, a la pluralidad, hoy el terror está posándose en la institución cultural más importante del país”. Estas fueron las dramáticas palabras de Fernando Cerón, presidente de la Casa de la Cultura Ecuatoriana Benjamín Carrión, frente a su allanamiento y posterior ocupación por la Policía Nacional.

En el contexto de una ola de protestas populares y en respuesta a un paro nacional convocado por la Confederación de Nacionalidades Indígenas del Ecuador que mantiene en jaque al gobierno de Guillermo Lasso, las autoridades no solo declararon el estado de excepción en tres provincias, sino que, además, echando mano a pretextos espurios, han mancillado la más renombrada institución cultural del país al convertirla en sede de las fuerzas destinadas a reprimir la movilización popular.

En un acto brutal, el espacio que durante casi ochenta años han animado escritores, artistas y gestores, ha sido transformado en cuartel y en claro ejemplo del aplastamiento de la cultura por parte de una derecha dispuesta a barrer con los más importantes valores de esa nación.

Para la Casa de las Américas, que durante décadas ha mantenido una gran admiración por el quehacer de la Casa de la Cultura Ecuatoriana Benjamín Carrión, y que sostuvo una relación profunda con el relevante intelectual que le da nombre, el ultraje resulta atroz.

El colectivo ecuatoriano Contraelviento Teatro, que nos acompañó en el reciente Mayo Teatral, hizo público este domingo un comunicado: «Denunciamos ante el mundo las circunstancias que está viviendo el Ecuador, pedimos a los hacedores del pensamiento, el arte y la literatura del mundo su solidaridad para romper los cercos mediáticos creados».

También este 19 de junio, cuando tuvo lugar el atropello fascista en Ecuador, la victoria en las elecciones de Colombia de Gustavo Petro y Francia Márquez al frente del Pacto Histórico, abrió nuevas esperanzas en nuestro Continente. El respaldo de más de once millones de ciudadanos significa igualmente la demanda de cambios reales en un país que ingresó oficialmente como “aliado externo” de la OTAN el pasado 21 de abril de 2022 y que mantiene estadísticas pavorosas de criminalidad contra líderes sociales, contra exguerrilleros acogidos a los acuerdos de paz, contra la población civil.

Este triunfo, sin embargo, no está exento de enormes riesgos, como bien advirtió el pensador argentino Atilio Borón al conocer los resultados:

No nos olvidemos que en términos sociopolíticos en los últimos años Colombia se convirtió en un protectorado norteamericano, con al menos siete bases militares de ese país instaladas en su territorio, y sería ingenuo pensar que esta noche los oficiales estadounidenses estarán brindando por el triunfo de Petro. Por lo tanto, el Pacto Histórico tiene que redoblar su actitud de permanente vigilancia para evitar que su victoria sea birlada por la poderosa derecha colombiana –que controla la riqueza, el Poder Judicial y los grandes medios de comunicación– y sus patrocinadores establecidos en Washington.

Debemos usar todas las tribunas y todas las vías a nuestro alcance para «romper los cercos mediáticos», denunciar las arbitrariedades contra el pueblo y la cultura ecuatorianos, y apoyar el renovado protagonismo de la izquierda en la región y la alternativa que se inaugura en Colombia, que podrá hermanarse verdaderamente al resto de las naciones de Nuestra América.

La Habana, 20 de junio de 2022


Sant Joan truca a la porta

junio 21, 2022

Dia esperat quan érem infants, quan gaudíem de les revetlles, dites verbenes, costum especial nostra, de Catalunya que, amb el pas del temps ha decaigut. No és aquest el mot idoni, més aviat caldria explicar als més joves que les festes no eren com ara -que cada dia ho és- sinó que venien marcades per diferents esdeveniments. Era l’entrada a l’estiu, focs, ballarugues, trobades de petits i grans cadascú amb els seus. Fogueres, cava, coca, música, ball ni que fós amb un acordeó o quatre músics… Nit esperada per a petits i grans.

Focs que calia preveure recollint quelcom que fes brasa per a coure´hi butifarres que acompanyades patates escalivads a la cendra, i de pa amb tomàquet, serien el preàmbul de la festa que arribaria rera l’encesa del foc. Existia un joc que era d’intentar anul.lar les fogueres dels carrers veins per tal que la teva fos única, la que acolliria tothom. Poques vegades s’aconseguia.

Petards vulgars -no com ara tant vistoros- simplement eren trons, feien molt soroll, amb els que els nois, nostres amics, aconstumaven a espantar-nos.


Enyorarem la calor quan arribi el fred…

junio 21, 2022

Sempre el temps d’estiu es pot equiparar al que farà l’hivern que, enguany, segur serà cru…Jo prefereixo la calor des de sempre, té més recursos pel que fa a mi però, em consta no és habitual. Amb fred no soc ningú…

Suporto millor els graus superiors que enguany ens depara l’estiu que, al fred que segur ens arribarà. Penso amb els que no tenen aixopluc i, segur que a l’estiu ho tenen més fàcil.

Caldria que, a tots els pobles i ciutats existissin llocs on acollir-los i aixoplugar-los del fred i de la pluja. Segur que ningú dorm al ras per gust.

De moment gaudim de l’estiu ni que sigui calorós. Una bona remullada sovintejada ni que sigui sota la dutxa és més econòmica a la calefacció.


On volem anar?

junio 21, 2022

Si fessim una enquesta a la població estic convençuda de que la unanimitat sería total: Volem viure amb pau prop dels que estimem i ens estimen. Potser no hi afegiria res més ningú.

Vivim en un món que entre tots hem malejat, sense respecte per la Natura, que hem convertit en espais molts d’ells innacceptables, únicament per atrarure forans, no a l’abast dels que els habiten i fer.los feliços. Urgeix recuperar la proximitat en tots aspectes de vida.

Si ens hi esforcem una xic, podem viure a partir el què ofereix l’entorn. No cal anar a cercar el pa a tal botiga a no se quants km de distància, ni la carn ni la verdura, ni el peix.

Recuperem la confiança amb els que tenim propers. Segur que tots faran mans i manegues per tal domini l’harmonia entre uns i altres. NO la competència que només ha se ser bona per a obtenir el millor de tot allò que fem. Ajudem-nos a unificar, no a diversificar i fer entrar en dubtes, als més senzills, que no saben discernir i decideixen sempre pel preu: el més car segur é el millor. No i més Noooo. Així ens ho volen fer creure,

Entrem en contacte amb els veïns, fem pinya com fèiem en temps passats -jo els recordo encara de postguerra-. Si tu tens facilitat per trobar verdures, ocupa-ten, altres tindràn accés per aviram o potser per obtenir peix, o llegums.

Siguem rigorosos en el vestir, no cal anar d’estrena cada temporada, i podem aprofitar i compartir robes a partir d’intercanvis familiars o d’amics d’aquells que son més que familia. Tots tenim algú que viu a distància. I sabeu? Hi sortirem guanyant. Siguem curosos amb el tracte generalitzat. Posem amor, a tot allò qe fem, ingredient imprescindible per a trobar l’harmonia i la felicitat, últimament, escadusseres.

I Avui, a la cuina de resistència recuperem menges passades senzilles de quan els temps no permetien floritures: Pa amb oli i sucre i pa amb vi i sucre.

No crec tenir d’explicar com fer-ho, tothom ho sap però diré com el faig jo. Llescar el pa. Si no és del dia remullar-lo amb aigua i que reposi una mica.

Col-locar en un plat i amanir-lo amb oli i sucre o amb vi i sucre


Pensar, decidir, actuar…

junio 20, 2022

Tres passos per a seguir dempeus quan massa coses, amb les quals havíem confiat fan figa. Podríem afegir-hi persones, algunes de les quals també hi juquen el seu rol. Pensar per descobrir que no anem errats, que alló que no ens agrada no es bo per a tothom. Aleshores hem de saber decidir com dir no i actuar amb conseqüència i dignitat.

Com diuen a Castella éramos pocos y parió la abuela, dita que sempre m’ha cridat l’atenció ara, pura realitat. Compartir serà el lema-acció més important d’un futur immediat que ja ens setja. Jo tinc-tu tens- ells tenen, posat en comú, pot arribar a molts, -no sé si a tots- però ens hi haurem d’esmerçar. Prou afanys de notorietat, caldrà servir a aquells que ho necessitin.

Urgeix recuperar la senzillesa dels nostres avantpassats, aquells que van ser capaços, gràcies al seu esforç gegantí, de crear esperances de vida per a tothom a partir de la bona feina: al camp, a les fàbriques de teixits per exemple i deixar de comprar la la Xina o a…. per tal de que alguns s’hi facin l’agost vulgarment dit en tant que equivalent a fortuna, a esquena dels altres, dels menys afavorits..


Ya está aquí la DANA que barrerá el calor de España: hasta 12ºC y chubascos fríos en estas zonas

junio 20, 2022

La entrada de aire frio pondrá punto final a una de las olas de calor más extremas, tempranas e inusuales que se recuerdan en España. David Rallo

La ola de calor, que ha afectado a casi toda España dejando récords de máximas absolutas para el mes de junio, llega a su fin. Los pronósticos apuntan a que este episodio de calor «extremo», como lo define la Agencia estatal de Meteorología (Aemet), acabará este domingo cuando la entrada por el norte de aire fresco procedente del Atlántico provoque un «descenso acusado y generalizado» de temperaturas de hasta 12 grados menos que el día anterior.

Esta bajada brusca se notará en buena parte de la Península y pondrá punto final de una de las olas de calor más extremas, tempranas e inusuales que se recuerdan en España durante la primera quincena de junio desde que existen registros meteorológicos, según ha indicado la Aemet.

Detrás quedarán siete días sofocantes en los que se han batido récords de máximas absolutas en junio, como los 41 grados registrados en la base aérea de Albacete el martes 14, o los 39,2 grados que tuvieron en Cuenca el día 15 y que igualan la máxima de la ola de calor de junio de 2019.

[Pedro Sánchez, en el día de la sequía: “Negar la evidencia científica es un insulto a la inteligencia”]

En esta ocasión «se están registrando muchas temperaturas que superan a las más altas medidas durante el periodo de referencia 1981-2010, y eso da cuenta del carácter también extremo de esta ola de calor», ha indicado Rubén del Campo, portavoz de la Aemet.


Dates marcades

junio 20, 2022

Anys ha, hi havia unes dates marcades per tal que les famílies es reunissin, la mobilitat era defectuosa, carro, a peu, tren … eren habituals pels desplaçaments. A mi em van portar a viure a casa d’uns oncles a Granollers que no tenien fills quan tenia 7 anys. Per anar de casa meva El Pont de Vilomara a Granollers tardàvem un dia sencer.

Caminant anàvem a agafar el tren a Sant Vicenç de Castellet fins a Montcada. Hi habia 2 linies que no podies confondre Montcada Reixac i Montcada Bifurcació. No tots els trens et duien a la pertinent. Calia caminar i esperar de nou les hores que calguéssin per coincidir amb el tren que anava a Granollers.

Quan van arribar els cotxes, era un luxe disposar d’un, per petit que fos, a casa nostra va ser un Renault 4/4 que, ben aviat, ens va quedar petit.

Fèiem etapes, però recordo que ens hi enquibíem 7 o 8 per a petits desplaçaments. Records de vida feliç, quan a casa a Granollers o a l’Ametlla, amb fills petits, ho resistíem tot.

La vida però és envejosa, No suporta la felicitat de ningú. Acostuma a passar factura


Com serà la meva vida a partir d’avui

junio 20, 2022

És una pregunta que segueixo fent me cada dia, quan em desperto, amb confiança. No sé qui cantava la vida te da sorpresas i, com hi ha món -frase de la iaia Margarida- no hi ha dia que no en tingui una de nova i, no pas agradosa. Un dia és algú que tenia de venir a fer quelcom especial i, de sobte, et diu que tornarà a trucar. Avui, el cotxe que no s’engega, sortit de revissió.

Tothom sap on trobar-te quan et necessita. No per demanar-te com estàs, si necessites quelcom. Dol la desaparició d’algú amb qui confiaves. A alguns ni els anys ens fan creure segons què, de segons qui… Consti que no es per entortolligar la llengua, simplement per donar fe de la realitat. A molts, massa, els costa ser conseqüents amb el seu fer diari.

Jo, el modificaré a partir d’avui 20 de juny 2022.

Ah! i els que m’entren i maneflegen el meu ordinador i tel els adverteixo que poden tenir algun esglai…


Era el 20 de juny de 1956

junio 20, 2022

Quan vaig dir SÍ a l’amor de la meva vida l’Oriol Montaña i Tuset, pare dels nostres 9 fills, a l’esglèsia parroquial del meu poble, El Pont de Vilomara. Jo només tenia 19 anys.

Molta família i amics ens hi van acompanyar. Malauradament alguns ja no hi son però els porto al cor començant per l’Oriol, avis i molts amics de l’ànima. Em falteu!

Sé que ens retrobarem i ho festejarem plegats com havíem fet sempre, quan tots caminàvem plegats i no existien tants paranys com avui. Quan famíliars i amics érem un tot indisoluble, quan festejàvem alegries i ens acompanyàvem en les tristors, que no ens han faltat.

No m’agrada el món que hem ajudat a construir on ningú té cura de ningú si no es tracta de temes estrafolaris i llampants per a fer-se notar i ser sempre, una mica més que l’altre que té prop seu i que sovint, ni tant sols coneix.

Segueixo recordant els anys compartits que enyoro. Quan tots en donàvem la ma i ens abraçavem sense vergonya ni temor. Sabeu? El gir que ha donat el món segur que no us agradaria. Tampoc és el meu. Us enyoro!


A %d blogueros les gusta esto: