Salvem Corró d’Amunt: Quin poble volem?

junio 19, 2022

https://salvemcorro.blogspot.com/2021/06/quin-poble-volem-simulacio-de-la.html?spref=tw Costa d’ entendre com encara segueixin les malvestats d’uns pocs i que nosltres, el poble, no exigim que es penalitzi als depredadors de forma seriosa.


Corpus Christi…

junio 19, 2022

Avui dia de celebració de Corpus, l’Eucaristia. Abans, quan jo era petita, era festa important d’església amb processons incloses. Hi anàvem petits i grans, alguns disfressats com jo i la Teresa de Cal Sallent -al Pont de Vilomara- quan érem petites, jo de nen Jesús amb una bola del món a una ma, l’altra amb un dit enlaire que no li trobo explicació- , ella de Sant Joan, amb un xai de roba.

També a Granollers quan hi vaig arribar era dia notori d’església amb processó inclosa passejant el cos de crist -la Custòdia- per carrers i places. Ah! Només hi podien anar homes. Duien les butxaques plenes de caramels i llaminadures que ens donaven a la quitxalla i a les noies que ens hi apropàvem. Tinc molt present una cantonada, la del carrer Corró/Travesseres. Podria donar noms d’aquells joves que ens agradaven i ens els oferien a grapats: Manel, Eduard, Josep, Miquel, Josep Mª, Franciso. Alguns malauradament ja no hi son…


I després del Covid què?

junio 18, 2022

Què més tenen previst les autoritats econòmiques mundials per els que, grans i per a ells poc productius no servim i volen treure.ns del mapa? Ja veuen que aquest virus s’ha endut a persones de totes edats potser àdhuc algun proper dels inventors d’aquest maleït covid.

La ciència ha de servir per ajudar, NO per acabar amb vides i beneficiar a uns pocs, en aquesta ocasió als pares del projecte-virus.

Dedicar temps i diners per acabar amb la vida de massa ciutadans hauria de ser penat ja en aquesta vida. L’infern serà poc càstic per a tots ells, encara que, a hores d’ara, algun se’n penedeixi.


Tot home és com la llum. Té una cara fosca que no ensenya

junio 17, 2022

No sé qui ho ha dit però, ho trobo encertat. Tots sabem de qui ens podem fiar. També d’aquells que millor obviar. Son pocs però, els tenim presents. Hi ha qui, com deien abans, vol estirar sempre més el braç que la màniga i naturalment no ho pot fer sol. Els anys i l’experiència ens han donat un dó: els veiem venir per aquella cara fosca que descobrim quan parlen.

Sempre m’ha agradat dir les coses pel seu nom, deixar clar què pots fer i què no tens com arribar-hi sense vergonya. I, tot seguit, obviar aquell tema. La vida t’ensenya, si saps estar amatent, a les maneres que t’insinua per tal que siguis tu qui decideixi.

Com? Escoltant aquella veu que sents dintre teu que t’indica si vas o, si tornes. Sense por ni remordiments. I si t’has equivocat, reconeixe-ho i, no tornis a caure en el mateix parany.

Intentem descobrir la cara fosca que tots tenim, que no ens vol be i, eradiquem-la


Qui té por de preguntar s’avergonyeix d’aprendre

junio 17, 2022

Malauradament és quelcom que moltes persones s’apliquen. Millor no saber-ho diuen! S’estalvien de ser útils a algú que necessita ajut i potser podrien oferir-li. Sovint, massa s’apliquen a bugadejar, de manera especial ara que els sobra temps. Coneixen vida i costums de tothom però, NO per ajudar.

Situació sovintejada, innaceptable. Urgeix que tothom aprengui a escoltar i mostrar generositat envers algú que no gosa dir-te que ho passa malament. Recordo una dita que abans repetia la iaia Margarida: tal faràs tal trobaràs… Tant de bo no es faci efectiva. Massa, ho passarien malament.

Tots hem sentit moltes vegades dir aixó no m’interessa sense saber de què va… Tenen por de treballar massa. Sí els queda, però, temps per ploriquejar i donar el malviure -envejant- a aquells que tenen prop seu. Que pensin, que preguntin, que aprenguin, que treballin. Tots hi sortiríem guanyant…


¿Cuándo acaba la ola de calor? ¿Es cierto que llega una DANA? Marta Almarcha

junio 17, 2022

Esta temprana ola de calor de junio deja datos que asustan, como los 43ºC alcanzados este miércoles 15 de junio en Talavera de la Reina (Toledo). Se han superado récords de altas temperaturas para el mes, tanto de máximas como de mínimas. En Aranguren (Navarra) se alcanzaron 36,9ºC cuyo anterior récord en junio era de 35,6ºC -el año 2011-. 

Este episodio se alargará hasta el sábado 18 de junio, el domingo daremos por finalizada la ola de calor.

Entre el jueves y viernes no notaremos aún grandes diferencias en las temperaturas, con calor asfixiante en casi todo el país. Este jueves, con la DANA aproximándose al oeste peninsular, sí que bajarán en puntos de la vertiente atlántica, sobre todo en Galicia pero subirán de forma notable en el Cantábrico.

El viernes el calor podrá intensificarse un último día en zonas del norte y el este de la Península. La mayor parte de la Península y Baleares, seguirá con avisos por altas temperaturas, siendo algunos de ellos de nivel naranja. En Canarias, siguen al margen de la ola de calor.

El calor será sofocante el viernes y, como de costumbre, será más extremo en los valles de los grandes ríos. Allí se superarán los 42-43ºC, pero fácilmente, se superarán los 35-38ºC en el interior peninsular y zonas de Baleares. Las noches también serán tórridas en amplias zonas del interior peninsular

Los cambios llegarán el fin de semana. El sábado habrá un descenso de las máximas en la mitad oeste peninsular, que puede ser muy acusado en algunas zonas, pero también bajarán en el área mediterránea.

Sin embargo, el calor podrá ser muy intenso en el interior este, pudiendo resultar allí viernes y sábado las peores jornadas de la ola de calor: El sábado subirán un último día en el País Vasco y Navarra y ¡en Bilbao se podrán alcanzar los 40ºC! El sábado sería el último día de intenso calor en la zona centro, ya que el domingo, las temperaturas continuarán en descenso.

Según las últimas actualizaciones, se producirá un brusco descenso térmico en todo el país. Las máximas bajarán entre 5 y 10 grados en muchas zonas y quedarán por debajo de los 30ºC en Galicia y el Cantábrico, Castilla y León, muchas zonas de Extremadura y del este de Andalucía, así como Canarias.

El calor en el este y en Baleares, se prolongará hasta el martes.

La insolación en una situación de estabilidad ha favorecido el progresivo ascenso de las temperaturas jornada tras jornada, sobre todo en zonas del interior, notándose este efecto sobre todo en los valles. Las máximas superan de esta forma los 42-43ºC en el Guadalquivir, Guadiana, Tajo y Ebro.

Esta situación, que viene desde la semana pasada, cuenta con el refuerzo de la configuración atmosférica actual: con una DANA (depresión aislada en niveles altos) situada al margen occidental de la Península Ibérica se produce advección cálida desde el sur, trayendo hacia España el aire africano que contiene además polvo sahariano

El fin de semana llegará el esperado alivio térmico.

Sin embargo, el sábado se formará una borrasca en el Golfo de Vizcaya asociada a esa DANA, con el aire frío acercándose hacia nuestro territorio. De este modo la DANA podrá empujar esa masa de aire cálida y comenzarán a bajar las temperaturas durante el fin de semana.

¿Qué efectos producirá el acercamiento de la DANA? Irá retirando la calima hacia el Mediterráneo y provocará precipitaciones al noroeste. Sin embargo, ni la DANA llegará a situarse sobre el mapa de España ni se esperan lluvias o tormentas generalizadas como en otras ocasiones. La situación será en general de estabilidad, solo en el norte el tiempo será fresco y lluvioso.

No ocurría una ola tan temprana desde 1981. Aunque hay precedentes de olas de calor en junio muchos otros veranos (10 desde el año 1975), lo cierto es que hay una clara tendencia al aumento en la frecuencia de éstas durante este mes: de todas las olas de calor de junio, 8 se han dado en los últimos 25 años, mientras que sólo 2 se dieron entre 1975 y 1999.


L’amor és una font que té sed… bis

junio 16, 2022

Darrerament he escrit temes que m’han cridat l’atenció amb els seus enunciats, Però si els medites un xic, descobreixes que son pura realitat. Algú negaria aquest darrer enunciat? Jo el corroboro en ferm. L’amor té sed d’amor i més amor… Consti que equival a estimar, a compartir amb els sers estimats de maneres diferents: pares, germans, amics, amants….Tots pero entren en el mateix pot… Amor en majúscules sigui de la mena que sigui, no a mitges ni escaduser.

Els que l’hem gaudit amb plenitud sabem què volem dir. Amor d’amant marit, de fills-nets-besnets son escales diferents però que t’omplen i sacien. És dolorós perdre l’amor de la teva vida, que res ni ningú pot reemplaçar, al menys aquest és el meu pensar. Dalerós, amb sed de més… fins que la mort envejosa te’l roba. Insubstituïble! Et quedes amb la sed.


Solitud

junio 16, 2022

Diguem No a tot allò que nega la vida, l’amistat, l’amor en el sentit estricte de la paraula dels uns pels altres. «Estima i seràs estimat» és una dita, un privilegi que massa persones, han oblidat. D’altres ho hem redescobert en aquests temps que ens ha tocat viure, malgrat jo pensava que ja ho havia viscut tot . Com sovint em passa, estava equivocada. Ha estat un privilegi comptar amb amics i parents. M’han ajudat a sobreviure tant llarg aïllament. Res pitjor que la solitud… Penses que t’hi acostumaràs, però rera una vida amb molta familia (fills, nets, besnets i amics) romandre sol, és insuportable.

Tinc clar que és bo saber estar sol quan en tens ganes, no per obligació imposada. La calor d’enguany hi ajuda. Les sortides habituals han estat limitades a horaris poc adients, si més no per a mi. Trobar-se per a fer un mos o una cervesa, quan et ve de gust i coincidir amb amics i coneguts és un do d’excel-lència que ens ha robat aquesta santa inquisició de la covid. Només Déu sap quina serà la propera norma, com viurem els propers anys que ens queden, a mercè de què o de qui haurem d’estar pendents i quines seran les properes limitacions. N’he conegudes massa al llarg dels anys, ja que vaig nèixer en plena Guerra civil aquella que jo nomeno incivil, amb lluites entre parents i amics potser per un tros de terra o, per pensar diferent. Hem avançat? NO!

El poder del mal és inesfumable, perdura eternament i no perdona ningú encara que no t’hi sumis i ho critiquis. Personalment m’agradaria/voldría que la vida fos un pèl generosa per als que ja som grans i necessitem viure feliços els anys que ens queden. Abans, per massa restriccions; ara, per abundància de malvestats que et venen damunt sense permís.

Consti que no aspiro a res extrany, sí a poder compartir taula, conversa, activitats amb aquells que estimem i ens estimen. Ens han inoculat la por i no em queda cap mena de dubte, és el pitjor enemic de la humanitat. No hi ha pastilles ni medicació que la facin enrera! Si, però, que existeix la nostra voluntat de ser lliures per continuar fent la vida normal prop dels que estimem i ens estimen. Visca l’ AMOR!

Aprenguem a socialitzar, a recuperar el temps perdut lluny dels que compartíem moltes activitats sigui a Granollers, sigui a Barcelona. Busquem una saca grossa on encabir-hi greuges i paperassa que no ens deixa tranquils i fem una foguera per Sant Joan o Sant Pere per tal de cremar-ho i no deixar rastre d’alló que no ens deixa dormir. Recuperem amics i amigues que, com nosaltres, hem romàs allunyats massa temps i ens delim per retrobar-nos i petonejar-nos fins que el cor ens digui prou. Després, retrobem-nos amb regularitat i fem-nos còmplices de les nostres inquietuts socials-polítiques-familiars.

I avui, a la Cuina de resistència: ous farcits. Quan la calor gairebé ofega i les ganes de menjar decauen, intentem preparar plats freds que ens ajudin a evitar les digestions feixugues.

INGREDIENTS Un ou dur per cap, tonyina Masó i maionesa.

Bullirem els ous 10/12 minuts i escorrerem. Quan siguin freds, els partirem per la meitat i traurem amb cura els rovells sense trencar les clares. Xafarem els rovells amb la tonyina -escorreguda del seu oli- fins a aconseguir una pasta suau. -Si convé, afegir-hi un petit raig de llet. Farcirem les clares que col-locarem en una plata i acompanyarem d’enciamets partits per la meitat. Amanirem amb maionesa els ous, i amb vinagreta els enciams.


Esperança? Som qui som…

junio 15, 2022

Tots, des que naixem, vivim d’esperances que varien amb el pas del temps. Quan ets infant potser per la consecució d’una joguina -la meva va ser sempre d’una bicicleta de dues rodes, així les nomenàvem però mai em va arribar-. Amb paraules d’aquell temps, no feia prou bondat. Sí, en van tenir la resta de germans…Em va costar entendre-ho i perdonar als meus grans.

   He tingut la sort de gaudir d’una gran família, així ho vam decidir amb el meu estimat espòs, que malauradament em va deixar quan no tocava. Sempre fèiem la broma de: oi que ens morirem plegats? Però Deu, envejós, me’l va robar quan no tocava i em va deixar orfe total. He hagut de recarregar l’esperança massa vegades i, cada vegada se’m fa més difícil recuperar-la amb la força que la mantenia abans.

   Tot és canviant: la vida, les maneres de viure-la i també, com és lògic, les persones. Als més grans ens costa saber com enfocar-la ja que, cadascú, té uns costums i uns vicis diferents, que lliurement ha triat i, potser, no son els idonis en temps de modernitat com en els que ens ha tocat viure. Som qui som, no en sabem més…

    Intentem que el nostre caminar no afecti ningú ni malmeti res que no sigui allò que ens pertany que és poc. La dita Comunitat, en pobles i ciutats ha variat molt amb el pas dels anys. Trobo a faltar el respecte al que, els més grans estàvem avesats, dels uns pels altes no importa edat, situació ni procedència de cap persona. Sempre hem procurat que ningú es sentís sobrer enlloc.

   Abans no teníem tantes organitzacions que vetllessin per… mentre que ara, tot està marcat-dirigit per uns pocs que decideixen per tothom i, cobren per fer-ho. Si tothom actués com cal i aprengués a compartir, paraula meravellosa la millor del diccionari, tots tindríem el necessari per treballar-viure amb dignitat mentre siguem en aquest món, aquesta vall de llàgrimes per a massa, immerescut, ja que la vida ha de ser celebrada i viscuda amb alegria prop dels que estimem i ens estimen.

   L’esperança són ara els nostres joves: fills, nets, besnets. Sabran reconduir la vida com ens agradaria a nosaltres evitant totes les banalitats que el món ofereix i, alguns, no es veuen amb cor de dir : NO?

Ajudem-los sense sobre-carregar-los, fent els hi present la realitat del món, les grans multituds que no tenen què posar-se a la boca ni a les dels seus fills? Tinc clar que, ho posem remei ràpid o tot se n’anirà en orris com dèiem abans, sense remei.

I Avui a la Cuina de Resistència Pomes escalivades amb foie.

INGREDIENTS Una poma per cap i un tros de foie. Plat senzill, no car

Escalivarem -jo ho faig al microones- una poma sencera per cap, passada sota l’aixeta per rentar-les. Les deixarem refredar. Els hi treure m el cor, i barrejarem el foie amb la polpa. Jo les entro uns minuts a forn calent per tal l’emulsió poma-foie sigui perfecte. Menjar fredes…


Records feliços

junio 14, 2022

Anys ha, hi havia unes dates marcades per tal que les famílies es reunissin, la mobilitat era defectuosa, carro, a peu, tren … eren habituals pels desplaçaments. Quan van arribar els cotxes, era un luxe disposar d’un, per petit que fos, a casa nostra va ser un Renault 4/4 que ben aviat va quedar insuficient. Fèiem etapes, però recordo que ens hi enquibíem 7 o 8 per a petits desplaçaments. Records de vida feliç, quan tots, a casa, amb fills petits, ho resistíem tot. La vida és envejosa, No suporta la felicitat de ningú.


A %d blogueros les gusta esto: