Virtuts a les que s’hi suma la caritat i ens ajuden a viure, a ser humans al servei que qui ens necessiti. Així ens ho van ensenyar, aíxi ho hem practicat sempre. Sense posar-les a la pràctica seria impossible viure .
El món dona uns girs que no son per tenir esperança. Sort tenim de la fe que ens fa confiar que tot donarà un tomb a temps o, tot se s’anirà en orris. Consti que no ho desitgem per a ningú.
Confiem amb la bona gent, la que pot fer que, el gir necessari per tal la vida segueixi i, tothom la pugui gaudir. Que posi fre a la disbauxa i, en ordre, la austeritat imprescindible per a seguir endavant, que sigui un fet real, no un mer propòsit.
Els que estimem la vida, les persones, el país, el món exigim que el seny guanyi a la rauxa i les llibertats siguin una realitat: en tant que país. En tant que gent de be volem el millor per a tothom.
L’esperança és lliure, la fe també, la caritat cal esmerçar-la per a aquells que, potser vells i sols no saben cap on dirigir-se i no tenen qui els guii ni dongui la ma…SOM-HI!
blog de Montserrat Ponsa 