L’any 1996 en aquesta data va morir la meva mare. El 2003 el meu estimat espós Oriol. El 2017 l’amiga entranyable Agnès de Cumella. Un altres van omplir de goig la meva vida. Tens la sensació de restar orfe… Sabem que tots hem de passar aquest tràngol però sovint em demano, amb aquells que ens hem estimat, com l’Oriol i jo, se’ns hauria de permetre de marxar plegats. La vida/mort és molt injusta.
Serà que la calor ens trasbalsa? Avui novament massa i ho dic jo, que sempre dic que m’agrada. Gairebé és mitja nit i segueixen les temperatures altes…
Si he gaudit de la visita d’un gran amic de vida. Gràcies Jordi! Dia per recordar.
blog de Montserrat Ponsa 