El problema radica en els anys viscuts que, de cop et venen a la memòria, els revius i t’ ajuden a caminar. Molt sovint comparo realitats que es reprodueixen, i, sabeu? Solen ser repeticions del passat viscuts ara per pels que avui es diuen «avançats». Tinc clar que la naturalesa humana hauria de fer un gir de molts graus i actuar al seu albur sense escoltar segons què de segons qui que vol vendre seu joc-rol.
Recomano d’actuar segons et dicti el teu cor, sense ambicions ni gelosies, amb ganes d’ajudar qui et necessiti i vulgui escoltar te. El problema rau en que tothom es considera en possessió de la veritat i, no és cert. Només plegats aconseguirem el món anhelat, el món de tots els ser humans que habitem el planeta però que, si ens descuidem una mica, està a punt de fer un catacrac final que ens deixará plantats!
blog de Montserrat Ponsa 