Recordar els amics que ens han deixat ajuda a sobreviure. Més encara quan ens han posat la por al cos i ens costa recuperar la vida activa que sempre ens ha mogut.
Hi ha dies que venen marcats, curulls de records. El 6 de juliol de 1917 va nèixer Heribert Barrera, el nostre català universal que mai va tenir por de dir les coses pel seu nom. Era un home-polític-amic que mai em va fallar. Altre 6 de juliol, el de 1919, venia al món Oswaldo Guayasamin aquell indi que va plantar a EEUU. Sempre prop nostre, vam fidels a una amistat fins que la mort envejosa ens els va robar.
Ara, quan es diria que tot falla, tenim molts records a rememorar, hores de les nostres vides compartides, a Catalunya, a Ecuador, al món ja que amb un i altre vam fer molts recorreguts. Vam contactar amb persones diverses, grans mestres-artistes en tot el què abasta la paraula.
Ambdós han estat capdals en la meva vida. Encara avui em deleixo i recordo vell-bells moments compartits i els sento propers, en la memòria, en l’esperit.
Vaig gaudir de la seva amistat i d’ells vaig aprendre a viure-la fent en tot moment el què calia, en tot el que abasta la paraula. Amics de l’ànima, vam compartir idées i esperances. Em van ajudar a descobrir molts per què, a l’entorn de la política, de l’art, de la quotidianitat fins que la mort envejosa se’ls va emportar. Mai us oblidaré.
blog de Montserrat Ponsa 