Avui, amagada de la calor, he intentat fer-ho i m’he quedat esfareïda. Proveu ho, he dit amics, No coneguts. Tenim molt temps per pensar, per esbrinar allò que, quan ens trobem dins la quotidianitat no tenim temps per aclarir.
Molts coneguts, alguns que et recorden quan et necessiten o els interesa quelcom que els pots aportar. Ho descobreixes quan està sola i mai, hauries imaginat et podria arribar. I, no passa res…
Els sers humans som capaços d’assumir-ho tot, per complicat que sembli. Ei!!! Estic contenta i faig allò que tinc ganes, sense dependència de res ni, de ningú.
Amistat uneix-nos
llibertat deslliure’ns
germans,
el demà serà millor….
blog de Montserrat Ponsa 